😵💫 Al·lucinacions… o creativitat? 💡
Aquest article de Xavier Vinaixa Roselló, publicat el 14 de gener de 2026, proposa una revisió fonamental de la percepció de les “al·lucinacions” en la intel·ligència artificial (IA). L’autor argumenta que allò que comunament es cataloga com un error critic en models de llenguatge extensos (LLM) —com inventar dades o citacions— podria ser, en realitat, la manifestació de la seva creativitat i el mecanisme pel qual generen novetats.
La creativitat mecànica de la IA i la termodinàmica
El text estableix un paral·lelisme entre la creativitat mecànica de la IA i la termodinàmica, utilitzant el concepte de temperatura en la funció softmax del model.
- Temperatura baixa (Fred): El sistema es torna determinista, escollint l’opció més probable estadísticament (ordre absolut). Això produeix resultats precisos però avorrits.
- Temperatura alta (Calor): S’injecta energia i estocasticitat al sistema, permetent que el model “salvi” opcions menys probables. Aquesta desviació controlada del camí estadísticament optim és la que genera la novetat, sigui etiquetada com a “error” (dada falsa) o com a “creativitat” (associació inusual).
Al·lucinació de xarxes profundes
- L’autor assenyala que eliminar la capacitat d’al·lucinar equivaldria a limitar la capacitat generativa, ja que el soroll neuronal és necessari fins i tot per al cervell humà. Com a prova, es cita el treball de David Baker, guanyador del Premi Nobel de Química de 2024, per dissenyar proteïnes de novo mitjançant la “al·lucinació de xarxes profundes”, demostrant que l’error (la invenció de molècules inexistents) és una eina per expandir el coneixement.
En l’art, artistes com Refik Anadol ja exploren aquesta estètica del caos a través de les seves sèries machine hallucinations.
L'al·lucinació és el preu de l'originalitat
La conclusió principal és que la IA generativa ha de ser vista com una màquina de serendipitat i no com una enciclopèdia infal·lible. La recerca de la veritat absoluta és contraproduent per a la novetat. En sintesi, l’al·lucinació és el preu de l’originalitat, tal com va afirmar Andrej Karpathy: en els models generatius, l’al·lucinació és una feature, no un bug.